La Moleta del Remei d'Alcanar, al Montsià, està situada en un petit puig a la vora de l'Ermita de la Mare de Déu del Remei. Es tracta d'un poblat ibèric costaner lligat a les rutes comercials de l'Ebre. Era un centre emmurallat del qual depenien els petits assentaments propers. En ell hi viuria l'elit de la tribu que controlava els excedents de la zona, principalment cereals, i els intercanviava per productes de luxe amb diferents pobles de la Mediterrània.
Des de la Moleta es pot gaudir d'una fantàstica vista panoràmica sobre la costa i la desembocadura de l'Ebre, tal com feien els ibers fa 2.500 anys.
ITINERARI
Durada aproximada: 45 minuts.
En el recorregut pel poblat ibèric de la Moleta del Remei es visita una gran part del recinte emmurallat, que ha estat adequat per a la visita pública mitjançant explicacions puntuals dels diferents espais. Al centre s'ha instal·lat una plataforma on hi ha informació general sobre diversos aspectes del món ibèric, i des d'on es pot gaudir d'una fantàstica vista panoràmica sobre la costa i la desembocadura de l'Ebre.
LA HISTÒRIA
El poblat ibèric de la Moleta del Remei, situat a la vessant sud de la Serra del Montsià, és un enclavament costaner dins el territori que els autors clàssics varen assignar a la tribu ibèrica dels ilercavons, un punt estratègic d'intercanvi comercial, entre el riu Ebre i la Mediterrània.
Es tracta d'un centre emmurallat del qual depenien petits assentaments propers. En ell hi viuria l'aristocràcia de la tribu que controlava els excedents de la zona, principalment cereals, i els intercanviava per productes de luxe (olives, salaons de peix, vi, ceràmica feta a torn,...) amb diferents pobles de la Mediterrània. Aquesta diferència d'estatus es constata per la construcció de sistemes defensius monumentals, muralles amb torres i bastions que no tenen finalitat militars.
La importància del jaciment es fonamenta en el fet que és l'únic poblat de l'àrea sud de la Ilercavònia que presenta una seqüència ininterrompuda d'ocupació entre la segona meitat del segle VII aC i les darreries del segle II aC. Es pot diferenciar en la seva evolució una primera fase on ja trobem part d'una estructura murària a la qual s'adossen les primeres construccions (s. VII-primera meitat del s.VI aC); una segona fase en que es construeixen les torres i els magatzems elevats (segona meitat del s.VI-primera meitat del s. V aC) i una darrera fase (de mitjan s. IV fins a mitjan s.II aC) on s'observa l'augment i la remodelació d'algunes cases, així com l'obertura de nous carrers i l'ampliació de la muralla. Al s.II aC, amb l'arribada del món romà, es produeix l'abandonament del poblat.
El sistema urbanístic de la Moleta està definit per un nucli tancat amb carrers de circumval·lació, habitatges de planta rectangular adossats a la muralla i diversificació d'usos i tipus d'espais: comunitaris i privats, cultuals, econòmics, polítics, etc. S'han trobat restes que demostren diverses activitats com l'emmagatzematge de cereals i lleguminoses, la mòlta de gra, la matança i esquarterament d'animals, el tissatge o la metal·lúrgia.
També s'han trobat diferents enterraments infantils, en concret perinatals (individus morts al llarg del procés de gestació o immediatament després del part) que ens indicaria una sel·lecció en funció de l'origen social de l'individu, un ritus que es pot lligar amb les creences de fertilitat i benestar econòmic pròpies dels pobles i comunitats jerarquitzades i preestatals de l'àmbit de la Mediterrània.
El canonge Matamoros ja parla d'aquest jaciment al 1922. Als anys 60 fou excavat per l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, i l'any 1979 fou declarat Monument Històrico-Artístic d'Interès Nacional. Des de 1985 en el jaciment s'han portat a terme un seguit d'intervencions arqueològiques realitzades pel Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. S'han realitzat treballs de rehabilitació i adequació a la visita pública per un equip format per membres de l'Ajuntament d'Alcanar, del Museu del Montsià, de la Universitat de Barcelona i del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Actualment, el jaciment està gestionat pel Museu del Montsià i l'Ajuntament d'Alcanar.
